Band: I

Seite: 622 (RF) Zur Bandauswahl

In Band I liegen die Seitenzahlen zwischen 1 (RF) und 907 (RF).
622
Decrets e Statuds della Cadi
ils Vischins et habitonts de nies Cumin et en lur Dischpettas als jasters,
che lessen plonscher encunter Glieut de nies Cumin, stat aber sura, sch' els
vulten seprofitar de quellas ner buc.
[p. 23] En (l)[c]ass aber, schels vulten de quellas sesurvir, sche ston Els
5 alla entschatta, sch' els vullen far pas anorma, ira vinavon sin quei pei,
ch' ellas prescriven, e star de quei, ch' ei plaiden.
Per quella fin deigien ils Sigrs Gieraus, cura ch' ei sepresenta avon Els
in jester per dumendar in Proiect Amichabel, ne in Spruch Difinitivf en ina
Dischpetta, che vertescha denter in tal et ina Contrapart de niess Cumin,
10 legier giu il present regulamen avon El; e quel ha lura de sedeclarar,
sch' el vegli vignir suenter allas Dischposiziuns de quellas ner buc.
Elg emprem Cass po il faitg ira vinavon e lauters aber deigien ils
Sigrs Gieraus dar nagin Proiect D' amichabel e nagin Spruch dezisiv:
[p. 24] §. 7. Davart Plantar Pumera.
15 1) Pli detier, che 3. Tschunkeissmas deigi nagin puder plantar Pumera,
… segi de tgiei sort, ch' ei vegli, encunter in Bageitg, ner Funs d' in
Auter.
2) Sch' ei duess sin quella moda vignir plantau e prejudicau ad in u
lauter, sche deigi il Prejudicau en Temps e Spazi d' in Oñ observar, che
20 la Plonta segi pli detier, che legalmein Consedida e dumendar remadura,
la quala deigi vignir dada. — Schel lai aber vergar in oñ senza lamentar,
… sche po el bucca Constrenscher leutier la remadura.
Exeptai en quels Cass de quella Natira, sch' ei pertegnien a Glieut
Absenta, ner Pupils, ch' en bucca el Cass de judiziar ne entelgir, tgei quei
25 vul dir.
3) Duess ina Plonta entscheiver a crescher della sura distanza, sche
dei quel, che manegia de patir don, avon che la Plonta hagi 4. bratscha
el Aul, avisar il Patrun, de dismetter, schel avisa buc entochen lura, sto
el mademamein ver Pazienzia. Exeptai puspei sco sura.
30 4) Dilg emprim Arti. Exentuadas Plontas, che vegniessen plontadas
en dil Tiers; quellas che Cerschessen de sasez en Praus, Funs, che vessen
viadis u vias impercallas denter, ne encunter Auters Praus, ne vessen
Uauls grons e rendessen nagins pregiudezis a Funs, encunter auters
Praus.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 622 <lb/>
Decrets e Statuds della Cadi <lb/>
ils Vischins et habitonts de nies Cumin et en lur Dischpettas als jasters, <lb/>
che lessen plonscher encunter Glieut de nies Cumin, stat aber sura, sch' els <lb/>
vulten seprofitar de quellas ner buc. <lb/>
[p. 23] En (l)[c]ass aber, schels vulten de quellas sesurvir, sche ston Els <lb/>
5 alla entschatta, sch' els vullen far pas anorma, ira vinavon sin quei pei, <lb/>
ch' ellas prescriven, e star de quei, ch' ei plaiden. <lb/>
Per quella fin deigien ils Sigrs Gieraus, cura ch' ei sepresenta avon Els <lb/>
in jester per dumendar in Proiect Amichabel, ne in Spruch Difinitivf en ina <lb/>
Dischpetta, che vertescha denter in tal et ina Contrapart de niess Cumin, <lb/>
10 legier giu il present regulamen avon El; e quel ha lura de sedeclarar, <lb/>
sch' el vegli vignir suenter allas Dischposiziuns de quellas ner buc. <lb/>
Elg emprem Cass po il faitg ira vinavon e lauters aber deigien ils <lb/>
Sigrs Gieraus dar nagin Proiect D' amichabel e nagin Spruch dezisiv: <lb/>
[p. 24] §. 7. Davart Plantar Pumera. <lb/>
15 1) Pli detier, che 3. Tschunkeissmas deigi nagin puder plantar Pumera, <lb/>
… segi de tgiei sort, ch' ei vegli, encunter in Bageitg, ner Funs d' in <lb/>
Auter. <lb/>
2) Sch' ei duess sin quella moda vignir plantau e prejudicau ad in u <lb/>
lauter, sche deigi il Prejudicau en Temps e Spazi d' in Oñ observar, che <lb/>
20 la Plonta segi pli detier, che legalmein Consedida e dumendar remadura, <lb/>
la quala deigi vignir dada. — Schel lai aber vergar in oñ senza lamentar, <lb/>
… sche po el bucca Constrenscher leutier la remadura. <lb/>
Exeptai en quels Cass de quella Natira, sch' ei pertegnien a Glieut <lb/>
Absenta, ner Pupils, ch' en bucca el Cass de judiziar ne entelgir, tgei quei <lb/>
25 vul dir. <lb/>
3) Duess ina Plonta entscheiver a crescher della sura distanza, sche <lb/>
dei quel, che manegia de patir don, avon che la Plonta hagi 4. bratscha <lb/>
el Aul, avisar il Patrun, de dismetter, schel avisa buc entochen lura, sto <lb/>
el mademamein ver Pazienzia. Exeptai puspei sco sura. <lb/>
30 4) Dilg emprim Arti. Exentuadas Plontas, che vegniessen plontadas <lb/>
en dil Tiers; quellas che Cerschessen de sasez en Praus, Funs, che vessen <lb/>
viadis u vias impercallas denter, ne encunter Auters Praus, ne vessen <lb/>
Uauls grons e rendessen nagins pregiudezis a Funs, encunter auters <lb/>
Praus. </body> </text></TEI>